Bambi 4.

Bones Mar,
com que no tinc compte de Blog, faig servir aquest canal per explicar-te la meva experiència, que es tot un plaer poder-te ajudar.
Començo - fa ja 4 anys i mig, quan vaig tenir a la la Júlia, en plè mes d'Agost, la llevadora de vacances, jo més perduda que un peix al desert i lo pitjor de tot, soportant els comentaris de generacions pasades, es a dir, mare i sogra que mai a la seva vida havien alletat ja que a la seva època no es fomentava gens l'alletament matern i anaven directes als bibis. Llavors l'ajuda no era massa, i els consells una mica passats de rosca. La Júlia no era molt dormidora, més aviat inquieta i lo únic que la calmava era el pit, amb lo que les seves tomes, era fora de controls horaris, totalment a demanda = la major part del dia enganxada al pit, llavors aguanta el: "una altre cop la tens enganxadaaaaa? " ... "Però, es que ara li toca????" ... "Vols dir que no l'estàs viciant, tant pit , tant piiiittttt???"... " Uuff, aquesta nena, saps el que té??? GANA!!" Dona-li un biberó, i ja veuràs com et dorm! Tu no deus fer prou llet! " - I sort que no feia prou llet, que la meva filla estava per sobre de la mitja, si hem descuido, la faig un TORETE!.
La veritat que el primer mes, va ser insoportable, la meva ignorància, les terceres persones que sense tenir-ne ni idea, et fan sentir com que no ho estas fent del tot bé.. I es que ningú del meu entorn proper havia donat mai pit.
Doncs sabeu què hem va ajudar molt i molt? que caigués a les meves mans un llibre de CARLOS GONZALEZ - UN REGALO PARA TODA LA VIDA! a part que el titol es la cosa més acertada del món, ja que tenir un fill es un regal que et cau i de per vida, a part hem va fer entendre que tots els comentaris ignorants que hem queien, eren només fruit de un "NO TENIR NI IDEA" i que per tant m'havia de fer totalment la SORDA i continuar fins lo que havia fet, seguir els meus propis instins.
Aquest llibre, era la bomba, ja que tot absolutament TOT amb lo que puguis tenir amb el teu bebe, desde els còlics, el caca verda, la posició de pit, el què menjar, el què veure, el com dormir, el.... tot el que et passi pel cap, anaves a l'index i allí trobaves resposta. Llavors anava amb el llibre a tot arreu.
Deprés de la primera étapa, va venir la segona: TORNA A INCORPORAR-TE A LA FEINA - un altre pas terrible que amb només 16 setmanes de vida, explicali al teu petit o petita, que la demanda ja no serà tanta demanda, i la seva cuidadora, padrina, o qui sigui li entufarà un xumet a la primera de canvi. Tot i així vaig poder apurar fins a 5 mesos la meva baixa, i tirar de pit fins als 7 mesos.  La meva experiència personal alletant a les meves filles ha estat més per ajudar i aportar-lis lo millor que se'ls hi podia donar, en quant a defenses i totes les ventatges que donar el pit comporta davant de la llet de formula, ja que tant amb una com l'altre més d'una vegada se'm va passar pel cap : Si finalment dongués un biberó podria tenir una vida més organitzada, sortir a sopar sense preocupant-me que la meva nena si es desperta necessitarà el meu pit,  anar a la pelu tranquilmanet sense haver d'estar amb la nena enganxada a la teta, perquè clar... COM QUE NO TE HORARIS, DONCS ALLÍ ESTIC FENT DE VACA TOT EL DÍA! Realment que la meva vida era un puto caos! però tot son etàpes a la vida, i  que sort que la vaig poder viure.
(de fet, per començar ara ja no et podria estar explicant la meva experiència)
Una mica subrealista, veritat? Amb la Júlia ho vaig patir molt, però malgrat tot amb la JANA, la meva segona filla ho vaig tornar a fer (malgrat hem van sortir calivelles, i fins hi tot, treia sang) però allí estava dale, que dale! i fins hi tot vem tirar només de pit (sense introduir res més) fins els 6 mesos, tot un triomf per mi, i fins als 7 mesos igual que la Júlia.
Ja no crec que torni a tenir més cap bebe, però si vingués el cas, ho tornaria a fer, donar el pit. I també sempre engresco a les meves amigues i conegudes que ho fassin i que sobretot que es sentin al 100% de fer-ho i disfrutar-ho, ja que per patir tampoc no cal. Això es una cosa de dos, i ambdos s'hi han de trobar bé.
I bé.. auquesta es la meva aportació, en podria explicar més d'històries, però llavors hem faria moooolt plasta! així que aquest es el meu grà de sorra al teu progecte i espero que et sigui d'ajuda.
Si necessites res més aqui estic.

una abraçada.
Judith