Bambi 5.

Hola Mar,

Tal i com vam quedar et faig 5 cèntims del que fa ser la meva positiva i fantàstica experiència en això de la lactància materna.

Durant el meu primer embaràs tenia més por que el nen no s’agafés al pit en néixer  que al propi part. Des de jove tenia gravada la imatge d’un parell d’amigues que acabaven de ser mares i el seu patir perquè la criatura no s’agafava tan ràpid com elles haurien volgut (això m’horroritzava!). De fet, al final va ser ben bé al contrari, em vam fer una cesària que en el seu moment en va deixar bastant frustrada, amb la sensació que no havia fet gaire cosa perquè el nen nasqués i en canvi no vaig tenir cap problema perquè el Julen s’enganxés al pit només pujar-me a l’habitació.

Des del primer dia en vaig oblidar totalment dels horaris i li donava el pit a demanda tot i que, en contra del que creien les altres llevadores de l’hospital, la que estava de guàrdia aquell cap de setmana era de les que recomanaven “un quart d’hora a cada pit cada tres hores”. No li vaig fer ni cas i no vaig tenir cap problema, aviat em va pujar la llet (diuen que amb les cesàries triga una mica més). A més de no mirar el rellotge penso que també és important no capficar-se que el nadó popi dels dos pits en cada toma. La meva tècnica era que acabés de buidar un totalment perquè la llet del principi té unes propietats diferents que la que extreu al final de la popada (una és més líquida i ajuda a calmar la set i l’altra té més greix que és el que realment omple i deixa sensació de sacietat). En acabar li oferia l’altre i si ja en tenia prou i no l’agafava a la propera toma començava pel que no havia pres.

El que recordo de les nits de les primeres setmanes és una increïble set i la meva capacitat per empassar-me un litre d’aigua d’una glopada, durant els dies recordo tenir un pits plens de llet esperant que el Julen fes la seva feina i, naturalment, recordo una època meravellosa en la que vaig poder establir un contacte merescudament profund amb el meu  fill que d’una altra manera hauria esta més difícil o si més no diferent.

Als 21 mesos li vaig deixar de donar perquè tornava a estar embarassada i pensava que podia suposar un desgast massa gran. Li vaig explicar que ja no hi hauria més pit i crec que no li va resultar gens traumàtic.

Amb el segon l’experiència va ser igual de intensa i increïble. La imatge més tendra que recordo dels meus fills es quan em van pujar a l’habitació i vaig veure que el Julen tenia el seu ditet a dins de la boca del seu germà petit i aquest succionava intensament i cap dels dos tenia intenció de parar. En saber que l’Aritz naixeria per cesària programada i jo no podria posar-me’l al pit com a mínim en 1 hora li vaig explicar al Julen que m’havia d’ajudar mentre jo no hi fos i que li oferís el seu ditet perquè comences a “xuclar”. Ell va prendre bona nota i per tots dos va ser un primer contacte màgic (encara avui s’entendreixen quan els hi recordo) i a mi em va arribar ben endins.

Val a dir que en això de la lactància hi sents tantes coses que no són certes que t’acaben per desorientar. Has de deixar de banda les opinions de tothom i confiar en el sisè sentit que tenim les dones que hem alimentat als nostres fills al llarg de la història. Una de les creences que encara corren és que quan tornes a tenir la regla la llet es retira. Encara recordo amb llàstima quan una coneguda que tenia una nena de la mateixa edat que l’Aritz (4 mesos) em va comentar que li havia deixat de donar al pit perquè portava uns dies amb molts plors, que a ella li havia baixat la regla i que en trucar  a l’hospital per demanar informació algú li havia dit que s’oblidés ja del pit perquè la llet se li estava retirant. Us puc dir que als pocs mesos d’haver tingut als meus fills vaig tenir la regla i que els dos van popar fins gairebé els dos anys sense problemes. Quan estem criant no som un magatzem de llet i un mal dia s’acaba, som més aviat una fàbrica que va fent a demanda del nostre “client” i les propietats de la llet també canviant depenen de la necessitat de nadó. Lògicament que no és la mateixa llet, ni la mateixa quantitat que produeixes durant el 1r mes que quan el nen té 20 mesos però el que és segur és que mentre hi ha demanda hi ha producció encara que entremig et trobis algun entrebanc.

Bé espero que tinguis sort en el teu treball i que aprofitis les nostres experiències si un dia acabes sent mare. Veuràs que tenir un fill et canvia la vida però és el més meravellós que et pot passar i si a sobre pots tenir l’experiència d’alletar-lo ja és “el no va más”. Si recordar les sensacions  després de 13 i 11 anys m’han fet remoure tantes coses ja pots imaginar quina és la experiència més magnífica de la vida.