Hola Mar,
Abans de començar a explicar-te la meva experiència voldria felicitar-te per haver escollit un tema tan bonic i que avui dia, en ple segle XXI, cal normalitzar.
Soc una mare novell d'uns bessons de tres mesos i mig, que estic criant exclusivament amb llet materna i sense cap tipus d'estri que no siguin els meus pits (ho remarco perque sembla que soc una heroïna nacional quan només estic fent el millor pels meus fills).
La meva història comença quan després de patir dos avortaments molt seguits, em quedo embarassada de bessons idèntics. En donar-nos la notícia ens vam emocionar moltíssim, estàvem molt contents de tenir bessonada i de que tot semblés anar bé, però ens va durar pocs minuts, la ginecòloga de seguida ens va posar la por al cos amb un embaràs d'alt risc i em van derivar a l'Arnau de Vilanova de Lleida. Com que semblava haver-hi tantes possibles complicacions i a més a més gairebé tots els metges donaven per fet que els nens havien de ser prematurs i néixer per cesària, em vaig començar a informar sobre el part i la lactància a través d'una amiga que és doula i llegint tot allò que em proposaven. Cada cop tenia més clar que volia un part natural, si era possible, i per descomptat alletar als nens. Em vaig fer sòcia d'Alleta, ja durant l'embaràs, i vaig fer una important feina de mentalització per si les coses no sortien com jo volia, que era el més provable. Després de lluitar amb els metges per no avançar el part i evitar la cesària, vam aconseguir arribar a la setmana 37+6, moment en que em van induir el part.
Vam arribar a l'hospital amb les idees molt clares de tot el que volíem, amb la càmera de fotos i el meu marit vestit amb camisa perque si les coses es complicaven hagués de ser ell qui inicies el pell amb pell, i amb una il·lusió i una felicitat que no es pot explicar, la por gairebé havia desaparegut.
La dilatació va ser llarga, complicada i dolorosa, l'anestèsia va deixar de fer-me efecte aviat degut a la posició en que havia d'estar perque el meu fill no acabava de baixar, però després d'unes dotze hores em van entrar al quiròfan amb la promesa de que no em farien una cesària sense haver-ho provat tot abans. Al cap de quinze minuts ja havia nascut l'Èric, plorant encara amb els peus dins meu i donant guerra, el van haver de girar amb fòrceps i va sortir disparat, set minuts més tard naixia el Jofre, amb tres empentes, em van deixar tocar-li el cap mentre sortia i va ser espectacular. Un cop els van revisar me'ls van posar ràpidament a sobre, i es van agafar la maneta mentre em miraven, encara ploro quan hi penso. Com que la cosa es va complicar i estava perdent força per poder-los agafar bé, vaig demanar que portessin els nens al seu pare. En arribar a reanimació ell ja els tenia pell amb pell. De seguida que em vaig recuperar me'ls vaig posar al pit i s'hi van agafar a la primera. Cal dir però, que tot i que els nens pesaven prou i mamaven bé, vaig haver d'insistir força per que ningú els hi donés cap "ajudeta" de biberó, gairebé tothom m'ho va respectar però recordo que l'Èric dormia moltíssimes hores seguides i era impossible despertar-lo perque mamés, de manera que vaig demanar una xeringa per donar-li el calostre que m'havia extret amb el meu tirallets (no volia que fes baixades de glucèmia i comencéssim amb els maleïts biberons), i vet-aquí que la infermera em ve amb dues xeringues però plenes de llet de fórmula, al dia següent ja es va preocupar de que els hi hagués donat, però en contestar-li que l'havia llençat recordant-li perque la necessitava ja no ho va tornar a fer més, ni ella ni ningú.
Tot i que l'entorn no sempre m'ha acompanyat, la informació que he rebut, la confiança que m'ha demostrat la meva parella i la gent que més m'estimo, i la seguretat que he tingut en mi mateixa, ha fet que estigui duent una lactància satisfactòria i molt beneficiosa per a tots tres, que durarà fins que nosaltres vulguem.
Per a mi haver sigut mare i estar alletant als meus fills és una experiència increïble i meravellosa que m'ha fet créixer com a persona i que serà un regal per a tota la vida.
Espero que la meva petita aventura et pugui ser útil per al teu projecte. Molta sort i que treguis una molt bona nota.
Una abraçada.
Núria.
Abans de començar a explicar-te la meva experiència voldria felicitar-te per haver escollit un tema tan bonic i que avui dia, en ple segle XXI, cal normalitzar.
Soc una mare novell d'uns bessons de tres mesos i mig, que estic criant exclusivament amb llet materna i sense cap tipus d'estri que no siguin els meus pits (ho remarco perque sembla que soc una heroïna nacional quan només estic fent el millor pels meus fills).
La meva història comença quan després de patir dos avortaments molt seguits, em quedo embarassada de bessons idèntics. En donar-nos la notícia ens vam emocionar moltíssim, estàvem molt contents de tenir bessonada i de que tot semblés anar bé, però ens va durar pocs minuts, la ginecòloga de seguida ens va posar la por al cos amb un embaràs d'alt risc i em van derivar a l'Arnau de Vilanova de Lleida. Com que semblava haver-hi tantes possibles complicacions i a més a més gairebé tots els metges donaven per fet que els nens havien de ser prematurs i néixer per cesària, em vaig començar a informar sobre el part i la lactància a través d'una amiga que és doula i llegint tot allò que em proposaven. Cada cop tenia més clar que volia un part natural, si era possible, i per descomptat alletar als nens. Em vaig fer sòcia d'Alleta, ja durant l'embaràs, i vaig fer una important feina de mentalització per si les coses no sortien com jo volia, que era el més provable. Després de lluitar amb els metges per no avançar el part i evitar la cesària, vam aconseguir arribar a la setmana 37+6, moment en que em van induir el part.
Vam arribar a l'hospital amb les idees molt clares de tot el que volíem, amb la càmera de fotos i el meu marit vestit amb camisa perque si les coses es complicaven hagués de ser ell qui inicies el pell amb pell, i amb una il·lusió i una felicitat que no es pot explicar, la por gairebé havia desaparegut.
La dilatació va ser llarga, complicada i dolorosa, l'anestèsia va deixar de fer-me efecte aviat degut a la posició en que havia d'estar perque el meu fill no acabava de baixar, però després d'unes dotze hores em van entrar al quiròfan amb la promesa de que no em farien una cesària sense haver-ho provat tot abans. Al cap de quinze minuts ja havia nascut l'Èric, plorant encara amb els peus dins meu i donant guerra, el van haver de girar amb fòrceps i va sortir disparat, set minuts més tard naixia el Jofre, amb tres empentes, em van deixar tocar-li el cap mentre sortia i va ser espectacular. Un cop els van revisar me'ls van posar ràpidament a sobre, i es van agafar la maneta mentre em miraven, encara ploro quan hi penso. Com que la cosa es va complicar i estava perdent força per poder-los agafar bé, vaig demanar que portessin els nens al seu pare. En arribar a reanimació ell ja els tenia pell amb pell. De seguida que em vaig recuperar me'ls vaig posar al pit i s'hi van agafar a la primera. Cal dir però, que tot i que els nens pesaven prou i mamaven bé, vaig haver d'insistir força per que ningú els hi donés cap "ajudeta" de biberó, gairebé tothom m'ho va respectar però recordo que l'Èric dormia moltíssimes hores seguides i era impossible despertar-lo perque mamés, de manera que vaig demanar una xeringa per donar-li el calostre que m'havia extret amb el meu tirallets (no volia que fes baixades de glucèmia i comencéssim amb els maleïts biberons), i vet-aquí que la infermera em ve amb dues xeringues però plenes de llet de fórmula, al dia següent ja es va preocupar de que els hi hagués donat, però en contestar-li que l'havia llençat recordant-li perque la necessitava ja no ho va tornar a fer més, ni ella ni ningú.
Tot i que l'entorn no sempre m'ha acompanyat, la informació que he rebut, la confiança que m'ha demostrat la meva parella i la gent que més m'estimo, i la seguretat que he tingut en mi mateixa, ha fet que estigui duent una lactància satisfactòria i molt beneficiosa per a tots tres, que durarà fins que nosaltres vulguem.
Per a mi haver sigut mare i estar alletant als meus fills és una experiència increïble i meravellosa que m'ha fet créixer com a persona i que serà un regal per a tota la vida.
Espero que la meva petita aventura et pugui ser útil per al teu projecte. Molta sort i que treguis una molt bona nota.
Una abraçada.
Núria.
