Bambi 9.

Hola Mar,

M’agradaria explicar el naixement del meu fill Uly, perquè va ser el primer i va néixer a les antípodes, en tinc un record molt especial...

L´Uly havia de néixer el 13 d’abril del 2002, però  passaven els dies i l´Uly no es decidia a abandonar l’úter ... La ginecòloga em va citar per a la inducció, la qual cosa truncava totes les meves expectatives per a tenir un part natural. Així doncs vaig dedicar totes les meves últimes forces a provocar el part “naturalment”: Llargues caminades, acupuntura, homeopatia i altres pràctiques més íntimes que van donar per fi el resultat esperat i el dia 25 a les 8:30 d’un matí encara estiuenc , vaig començar a sentir les primeres contraccions “diferents” a  aquelles que en diuen “d’ assaig” i vaig intuir ràpidament que allí passava alguna cosa. Vaig seguir tenint aquesta mena de contraccions durant tot el matí, a la platja, mentre caminava amb l’aigua de mar cobrint-me tot aquell preciós ventre que dins de poc es buidaria. La tarda va transcórrer adolorida, no sabia ben bé fins on podria aguantar, allò ja em semblava massa patiment; per sort , desconeixia el que m’esperava.  A les 6 vaig trucar la llevadora ,  em va notar massa feliç, i em va fer esperar a casa. Jo sentia molt dolor,  contraccions contínues, cada cinc , deu minuts, em vaig dutxar, eterna dutxa...la més llarga de la meva vida. A les 8 no podia més, vaig agafar música, olis...tot el que posava als manuals de part natural i cap a l’hospital; malgrat els meus planys  no em volien admetre però  li vaig suplicar a la llevadora que em mirés: sorprenentment, estava 6 cm dilatada!.  Em van instal·lar en una habitació preciosa, tota de fusta, amb una gran banyera, pilota medicinal, bressol...semblava una habitació de casa rural. Jo feia tot el que havia après a les classes prepart, fins que va arribar un moment insuportable i vaig dir-li al meu company : vull l’epidural!!!! Ell va dir: “muy bien hecho, es estúpido sufrir de esta manera”  i va cridar a la llevadora, aquesta em va dir: “you are doing vey well,  you are almost there, you can” ( el “you can”... mai falla!), vaig inspirar  una bafarada de gas nítrox (barreja d‘oxigen i nitrogen que t’endroga una mica)  que em va animar, sonava Yesterday per la ràdio i  fins i tot vaig ballar. Em vaig posar dins  la banyera amb la idea d’ un part aquàtic, però  tenia ganes de fer altres coses... Vaig sortir i el nen també sortia i pressionava la zona perineal, em vaig col·locar a quatre potes: gemegava d’una manera abans desconeguda,  per uns moments tinc un blanc, abandonada com estava a tota mena de sensacions comparables a les d’un orgasme. El cap incipient del meu fill em va retornar al món i al moment el seu pare tallava el cordó. Em vaig posar l´Uly al mugró, va fer unes poques xarrupades i ens vam banyar tots a la banyera, la resta de la nit me la vaig passar mirant-lo.  El meu fill va popar fins que va voler .

Núria

Bambi 8.

Soc la Maria mare d’una nena preciosa que es diu Eire, des de l’inici de l’embaràs la idea de fer alletament matern l’havia tingut molt present, tant per convicció personal com pels comentaris que havien fet algunes amigues que ja eren mames i estaven donant el pit. Així que em vaig anar informant, comprant llibres i els d’en Carlos González van ser de gran ajuda en els moments que pensava que potser hauria de deixar de donar el pit.
La Eire va néixer un 3 de novembre del 2009, va ser un part ràpid i natural i a partir d’aquell moment es va iniciar el tema de l’alletament. He de dir que des de l’hospital de Tremp no vaig tenir molta ajuda en aquest tema i em donaven biberons de reforç perquè la Eire no acabava d’agafar-se bé al mugró. Van passar els dies i la cosa no millorava, els mugrons s’anaven ressentint de la mala postura de la Eire i per sort no es van clivellar, però cada cop que tocava popa veia les estrelles, era com si em punxessin amb agulles molt fines els mugrons. A part d’això la cosa es va anar complicant amb inicis de mastitis, doncs al no popar bé la llet s’anava quedant dins del pit..... però jo erre que erre, continuava donant el pit, buscant altres postures, treient la llet amb el tirallets... però la cosa no millorava.

En les revisions de pediatria em deien que la Eire anava molt justeta de pes i que el millor seria donar-li reforços amb biberó, però jo no ho volia.... llegia el llibre Un regalo para toda la vida d’en Carlos González i cada cop tenia més clar que volia continuar donant el pit però no en aquella situació, que havia alguna cosa que no funcionava..... Sabia que la meva llet era bona que el problema no era la mala qualitat de la mateixa sinó que era un altre i...

La solució va venir després de visitar un pediatra que treballa amb en Carlos González i que li va diagnosticar “frenillo” és a dir tenia la membrana de sota la llengua molt gran i no podia moure la llengua en normalitat i per tant no podia agafar bé el mugró i no podia moure la llengua per extreure la llet correctament. Així que al cap d’uns tres mesos, se li va fer un petit tall en aquesta membrana (una intervenció molt senzilla que es fa a la consulta del pediatra), minuts després de fer-la i quan la petita hemorràgia de sang va aturar-se la vaig posar al pit i després de posar-la en la postura adequada.... quina meravella!!!!! Com popava i com buidava la popa.... potser vàrem estar una setmana o una mica més per acabar d’adaptar-nos, però a partir d’aquell moment es van acabar les mastitis i els mugrons fets malbé.... una experiència complicada al principi però molt gratificant, tant que ara que té 20 mesos encara demana popa i jo encantada li dono!!