Bambi 9.

Hola Mar,

M’agradaria explicar el naixement del meu fill Uly, perquè va ser el primer i va néixer a les antípodes, en tinc un record molt especial...

L´Uly havia de néixer el 13 d’abril del 2002, però  passaven els dies i l´Uly no es decidia a abandonar l’úter ... La ginecòloga em va citar per a la inducció, la qual cosa truncava totes les meves expectatives per a tenir un part natural. Així doncs vaig dedicar totes les meves últimes forces a provocar el part “naturalment”: Llargues caminades, acupuntura, homeopatia i altres pràctiques més íntimes que van donar per fi el resultat esperat i el dia 25 a les 8:30 d’un matí encara estiuenc , vaig començar a sentir les primeres contraccions “diferents” a  aquelles que en diuen “d’ assaig” i vaig intuir ràpidament que allí passava alguna cosa. Vaig seguir tenint aquesta mena de contraccions durant tot el matí, a la platja, mentre caminava amb l’aigua de mar cobrint-me tot aquell preciós ventre que dins de poc es buidaria. La tarda va transcórrer adolorida, no sabia ben bé fins on podria aguantar, allò ja em semblava massa patiment; per sort , desconeixia el que m’esperava.  A les 6 vaig trucar la llevadora ,  em va notar massa feliç, i em va fer esperar a casa. Jo sentia molt dolor,  contraccions contínues, cada cinc , deu minuts, em vaig dutxar, eterna dutxa...la més llarga de la meva vida. A les 8 no podia més, vaig agafar música, olis...tot el que posava als manuals de part natural i cap a l’hospital; malgrat els meus planys  no em volien admetre però  li vaig suplicar a la llevadora que em mirés: sorprenentment, estava 6 cm dilatada!.  Em van instal·lar en una habitació preciosa, tota de fusta, amb una gran banyera, pilota medicinal, bressol...semblava una habitació de casa rural. Jo feia tot el que havia après a les classes prepart, fins que va arribar un moment insuportable i vaig dir-li al meu company : vull l’epidural!!!! Ell va dir: “muy bien hecho, es estúpido sufrir de esta manera”  i va cridar a la llevadora, aquesta em va dir: “you are doing vey well,  you are almost there, you can” ( el “you can”... mai falla!), vaig inspirar  una bafarada de gas nítrox (barreja d‘oxigen i nitrogen que t’endroga una mica)  que em va animar, sonava Yesterday per la ràdio i  fins i tot vaig ballar. Em vaig posar dins  la banyera amb la idea d’ un part aquàtic, però  tenia ganes de fer altres coses... Vaig sortir i el nen també sortia i pressionava la zona perineal, em vaig col·locar a quatre potes: gemegava d’una manera abans desconeguda,  per uns moments tinc un blanc, abandonada com estava a tota mena de sensacions comparables a les d’un orgasme. El cap incipient del meu fill em va retornar al món i al moment el seu pare tallava el cordó. Em vaig posar l´Uly al mugró, va fer unes poques xarrupades i ens vam banyar tots a la banyera, la resta de la nit me la vaig passar mirant-lo.  El meu fill va popar fins que va voler .

Núria