Bambi 6.

Hola Mar!!

M'ha fet molta il.lusió que hagis pensat en mi, per ajudar-te i aportar un petit gra d'arena en el teu projecte.
Sóc la Marta, la mare del Pau i el Magí, dos nens bessonets que no fa ni una setmana van fer 3 anys. La meva experiència, com totes les que he llegit, va ser molt especial, el moment del part és inolvidable i la resta és que ells passen a ser la teva prioritat número 1.
El meu embaràs va ser una sorpresa des de la primera ecografia, ja veus, bessons, impensable, no ens ho podíem ni creure, mai a la vida m'havia qüestionat que tindria bessons. El Pau i el Magí són bessons univitel.lins (un òvul fecundat que al cap de pocs dies després de la fecundació, es va partir per la emitat), són els que físicament se semblen molt, però són dos persones totalment diferents, amb caràcters diferents.
La pròxima sorpresa, a la setmana 28 de gestació, vaig trencar aigües i em vaig ficar de part. Després d'un part especialment llarg, 36 hores, van néixer el Magí (va ser el que va trencar la bossa) i després el Pau. Era un part de molt risc, ja que, em van ficar cortisona (si no m'equivoco) per què quan els nens neixessin, puguessin respirar sense dificultat. Finalment, tot va anar bé. Va ser un part natural encara que amb l'epidural, però al contrari de com ho tenia entés, jo si que vai fer força i vaig notar com neixien.
Llavors, després de les primeres cures, sentir-los plorar i veure'ls, se'ls van emportar cap a la UCI de neonats. Jo vaig tenir molta sort perquè el meu cos deuria segregar moltes hormones de la felicitat, vaig entrar en un estat d'euforia i alegria per què tot havia anat bé, encara que no podia estar amb ells.
També tenia molt clar que volia fer alletament matern, si podia o les meves forces m'ho permetien. Tal i com va anar tot, jo vaig començar a estimular el meu pit amb un "sacaleches", cada 3 hores, ja que era molt important que la primera llet "el calostre" li puguessin donar als nens. Al cap de 48 hores d'haver-los tingut me va fer la pujada de la llet. Vaig tenir la sensació de molta calor als pits, com si tingués febre i es van unflar bastant. Me van fer ficar unes gases amb aigua freda i al cap d'unes hores ja no tenia molèsties.
En el meu cas, vaig estar treient-me la llet durant 3 mesos aproximadament, cada 3 hores i com la producció de llet que feia era molt superior a les necessitats dels nens, la congelava. Els primers dies de vida dels nens, els alimentaven a través de suero, el seu estòmeg era immadur i molt poc a poc els van introduir la llet a través d'una sonda.
Quan els vaig tenir amb jo, al cap de 40 dies a l'hospital, me'ls van deixar portar a casa però amb la supervisió d'una infermera de l'equip de la UCI de neonats, que venia a casa cada dia per controlar el pes, estímuls i l'estat general dels nens, al cap d'una setmana ja vaig poder pujar cap a Llavorsí.
Doncs, la primera setmana que els vaig tenir, vaig veure que no tenia forces, ni temps per poder atendre les necessitats dels meus nens, pel que fa a l'alletament matern. M'explicaré, com era molt important que guanyessin pes, vaig optar per donar el pit a un, donar el biberó a l'altre i quan acabava del pit donar-li igualment el biberó, ja que no sabiem la llet que s'havia pres i a la pròxima toma el que havia fet biberó, li tocava pit+bibero i a l'altre biberó. Va ser com una marató, tot i que, jo estava molt recuperada del part, se juntaven les tomes gairebé no podia descansar, al pit es dormien molt, vaja vaig pensar que pel tema de defenses, ja els hauria immunitzat una mica i igualment a la meva llet li havia de ficar un complement per asegurar-nos que fós de la qualitat òptima que necessitaven per engreixar-se.
Ho vaig fer una mica contra cor, per què evidentment, el contacte i la interelació que hi ha entre nadó-mare-nadó quan es fa alletament matern, no es pot substituir amb el biberó, però tenia que estar bé i no super agotada per poder-los atendre en totes les seves altres necessitats.
Bé, penso que m'he allargat una miqueta i no vull avorrir-vos amb la meva sorprenent i múltiple experiència.
Mar espero haver-te servit d'ajuda pel teu projecte, ja saps on sóc per si tens cap dubte.
Siau
SOM LA LLET