Bambi 14.

Hola Mar,

Tinc 3 fills únics… i, com diu el refrany, l’experiència és un grau, i de cada part i de cada lactància n’he extret lliçons que m’han servit pel següent. Per això, m’agradaria explicar el part del Toni, que va ser en un entorn més ideal que els anteriors, i la lactància del qual també ha estat exitosa des del principi. Tant una cosa com l’altra l'he d’agrair al suport de mares, llevadores i algun pediatra als quals, com tantes altres mares, vaig recórrer en moments de màxima “desesperació”…  I, per què no dir-ho, a la tossuderia i la perseverància pròpia de qui creu en el que fa.

Naixement del Toni, 24 de setembre de 2006.

Tercer fill. 39 setmanes i 1 dia.

A les 8h del matí envio un missatge al mòbil de l’Imma Marcos, la llevadora que m’acompanyarà en el part: “Imma, ho sento per tu ( diumenge!) pero crec que això ja está en marxa”.

Em truca de seguida i li explico que, des de les 6 de la matinada, em trobo rara, tinc la panxa dura i dolors cada 4-5 minuts. Em ve una contracció mentre parlem però la veu no se m’altera. A l'Imma li sembla que és una fase primerenca i em diu que esmorzarà, es vestirà amb calma i em trucarà tan bon punt surti. Em recalca, però, que si el part es dispara l’avisi immediatament.

Les contraccions es van accelerant i ja no puc ni parlar quan en tinc una. L’Imma està de camí i avisa la seva mare, també llevadora i que va atendre el part hospitalari de la meva segona filla, per què vagi sortint de presseta; ella té una hora de camí i vam quedar que també hi seria.

L'Imma viu a l’altra punta de Barcelona, avui és la festa de la Mercè, hi ha carrers tallats i obres a la plaça Cerdà, motiu pel qual té dificultats per arribar fins a la porta de casa ma mare, on ha de nèixer el meu fill… He decidit parir a casa, completament convençuda i assumint el que significa, informada, confiada i tranquila.

L’Imma arriba a les 9:25h i, mentre entra l´equip de parts, deixo anar un gemec-crit d´expulsiu. Em troba estirada al llit, amb els ulls tancats i totalment endorfinada.

Estem sols amb l’Etienne, he demanat a ma mare i les nenes que vagin a donar un volt… m’hagués agradat compartir-ho amb elles però sóc conscient que necessito calma i, amb la Carlota i la Janick per aquí, tant petites, això seria difícil. El cor del meu fill batega a 125 p.m.

Vull moure’m per anar al lavabo però no em puc bellugar i, un cop passada la contracció, l’Imma m’ajuda a aixecar-me i m’hi acompanya. Demano a l’Etienne que prepari la piscina de parts però no hi ha temps, així que comencem a omplir la banyera i m’hi fico. El batec del meu fill baixa una mica durant les contraccions però es recupera quan acaba. Entre contracció i contracció estic com adormida, amb els ulls tancats. No em vull despistar, no em vull desconcentrar, no vull perdre el control…

A les 9:55h es veu un trosset de cap del nen. Cinc minuts més tard, arriba per fi la Concha, la mare de l’Imma, i just en la següent contracció surt el cap fins l’alçada dels ulls. El batec del Toni és perfecte.

En realitat, jo no estic apretant activament, simplement deixo que el meu cos faci sol.

A la següent contracció, surt el cap fins a la barbeta. Sembla un nen grassonet. Està sota l’aigua. Com que la següent contracció triga, l’Imma m’estimula una mica la panxa i em demana que apreti amb força. Aleshores ve una contracció però el cap no es belluga; sospita que s’han encallat les espatlles i demana a l´Etienne que m’aixequi. Em giro com puc i el cap del nen queda mirant el sostre fora de l’aigua. Ha sortit el cap sencer i ara es pot veure que hi ha una volta de cordó apretada. L’Imma estira i l’allibera. Estira el nen cap amunt i cap avall, em demana que apreti fort i per fi surt sencer a les 10:04h.

Surt amb el cap moradenc, la resta del cos rosat i sense to muscular, però de seguida fa un crit, comença a plorar i, abans del minut, recupera completament el to muscular.

Amb l’Etienne, passen el nen sota la meva cama, me’l posen al damunt i el tapen amb tovalloles.

Al cap de 10 minuts indescriptiblement màgics surto de la banyera per anar al llit, on ens tapem tots dos amb tovalloles calentes.

Mitja horeta més tard, la placenta dóna signes de sortir i ens preparem per clampar el cordó. El talla l´Etienne. Per a facilitar-ne l’expulsió (no de l’Etienne, de la placenta!), m’assec a la cadira de parts i, al moment, cau sencera a la palangana. Hi ha una mica de sagnat excessiu i, mentre la Concha subjecta la matriu per sobre la panxa amb la mà, l’Imma hi posa un bloc de gel al damunt. Com que de tant en tant tinc torçons i em surt més sang, em coloquen una compresa gelada amb farigola i cua de cavall una estoneta després.

A les 11h del matí, el Toni, amb els seus preciosos 4 kg, comença a popar. I així segueix fins avui dia, després d’haver fet tàndem durant uns anys amb la seva germana. I així continuarà mentre ell desitgi…