Hola Mar,
T'explicaré el meu cas. Tinc un fill que va nèixer el 19 de setembre del 2007.
En Sergi, va nèixer amb 41 setmanes de gestació i amb inducció al part ja que m'havien diagnosticat retard de creixement intrauterí desde la setmana 32.
El meu part no va ser d'allò que es pugui dir bonic, ni el recordo amb carinyo sinó més aviat amb por. Naturalment contenta per haver nascut el meu primer fill, però l'experiència un pél traumàtica. El dia 18 al anar a una revisió de rutina com cada setmana desde fèia un mes, sense cap explicació prèvia em van pujar a la 4a planta de l'Arnau de Vilanova, i em van dir: Ja pots entrar. Al meu marit li van dir que ell no podia entrar. Això ja ens va crear una ansietat terrible, no sabiem que passaria ni que em fèien. Em provocaven el part? Ara? Tal qual? Doncs si.
Finalment una enfermera se'm va acostar i li vaig preguntar què em farien, em va explicar que em posarien una gassa plena de prostaglandines per iniciar el part. Em van enviar a una habitació compartida. Era el migdia i l'altre noia estava de part així que pel moment estava sola. Poc a poc van anar avançant les contraccions. Primer un mal de regla i cada vegada més fortes. No havia quasi esmorzat pq tenia visita al matí i estava nerviosa, no vaig poder dinar. Em van dir millor no mengis res per si de cas. Finalment amb la complicitat d'una enfermera em van portar un iogurt i galetes. A les 8 del vespre començava ja a tenir contraccions fortes. Al mateix temps que van apareixer tota la família de la companya d'habitació que no van marxar fins a les 12h de la nit! En tot aquell rato jo no gosava cridar a les contraccions per no molestar, quan eren ells qui m'estaven molestan. A les 10 de la nit, i sense sopar naturalment, les contraccions eren tant fortes que tenia vòmits i cagarrines. Em vaig treure la tira de prostaglandines sense permís pq era insuportable. Em van revisar. Res. No havia dilatat ni mig centímetre. Em van posar una lavativa per netejar, cosa estúpida pq jo ja havia netejat, no havia menjat res en tot el dia, i igualment quan empenys embrutes...
A les 12h vaig cridar la infermera pq tenia contraccions cada minut. No sabia com col·locar-me. Ja m'ho havien comentat que quan el part és provocat és més dolorós però mai m'hagués imaginat que tant. Vaig anar altre cop a monitors, tenia les contraccions molt seguides, però ni rastre de trencar aigües i dilatació només de 2,5. No em podien posar epidural pq era massa d'hora tot i que veièssin el mal que tenia i la demanés a crits. Em van enviar a l'habitació. Vaig intenar dormir fins a les 3am. que em van venir a buscar per comprovar el meu estat. Encara estava a 2,5cm.Em volien treure llavors la tira, i els vaig dir que fèia hores que me l'ahvia tret pq allò era insuportable. Em van dir que menys mal que me l'havia tret. Tot d'un plegat vaig trencar aigües. Van anar a buscar l'anestesista per posar-me l'epidural. No va donar temps, de repen amb mitja hora vaig passar de 2,5cm a 8cm. Les contraccions eren tant seguides que no hi havia descans entre elles. Jo ja començava a empenyer. Em notava el nen a punt de sortir. Però el nen s'estava ofegant, calia fer una cessària d'urgència. I així va ser. El meu marit no va poder entrat i a mi em van adormir amb anestesia general. El cas era greu, vaig sentir un metge que dèia:;- la suerte ya està echada...- Per sort, el nen, el meu Sergi, se'n va sortir. La cessària no va durar més de 10 minuts. El van treure corrents de quiròfan. El meu marit el va veure tot blanc i sense moure's. Es va pensar que no havia anat bé, el metge el va tranquil·litzar que no patís, estav bé però havia d'estar a l'UCI. Eren les 6am del 19 de setembre. Jo vaig dormir fins les 8. No sabia on era. Ni on era el meu fill, ni si era viu ni res. Ningú em donava explicacions. Em van dir que no em podia moure d'allà fins les 12h. De totes formes, no sé si per l'efecte de l'anestèsia jo estava tranquil·la. Suposo que en el fons sabia que havia anat bé. Em van dur a l'habitació i em vaig endur una decepció al no veure el meu fill. Què ha passat? On és? Està bé? De seguida, la meva mare que ja havia arribat, i la meva parella em van dir que no patís que estava bé, però en una incubadora, i no pel poc pes ja que havia nascut amb 2,6Kg i 49cm.
Vaig trigar 3 dies en poder-lo veure. Havia de fer repós, i no podia pujar a la 5a planta on era ell. L'espera va ser terrible. Sort que teniem les càmares digitals i em podia fer una idea de com era. Jo estava convençuda a donar-li el pit, però patia pq no sabia com reaccionaria sense haver estat en contacte amb ell les primeres hores, que li haguèssin donat xumet i que l'alimentessin amb llet artificial. Em van portar un extractor de llet elèctric. El vaig anar utilitzant i cada dia tenia més llet que li barrejaven amb la de complement.Finalment vaig poder-lo agafar. Ell encara a la incubadora. De seguida me'l vaig posar al pit, tal com la llevdora m'havia dit. Tot i que el nen tenia quasi 4 dies, se'm va enganxar de seguida. Semblava un miracle. Va ser tant bonic! A partir d'allà. Vaig pujar cada dia, cada 3 hores per donar-li el pit, fins que el van treure de l'incubadora i el van portar a la UVI. Allà ja més espavilat podiem estar més amb ell. El meu marit va aprendre a canviar-li els bolquers abans que jo!
De seguida vam marxar cap a casa. Al principi només li podia donar el pit estirada, la ferida em fèia mal i les contraccions que cada vegada que li donava el pit tenia eren horroroses, però jo sabia que era el millor per ell, i necessitava compensar el temps que no havia passat amb ell els primers dies. Així que sempre que podia el tenia amb mi i cada vegada que plorava li donava el pit. Al principi vaig tenir dolor, però de seguida se'm va passar. Vaig anar a l'associació d'alleta. Allà em van ensenyar a col·locar bé el nen, i els mals van marxar del tot. Vam estar alletant el nen fins als 8 mesos, moment en què ell, va dir que ja en tenia prou i semblava haver-se oblidat d'un dia per l'altre com es fèia per mamar. Espero t'hagi servit la meva experiència. Sento haver donat masses detalls.
Molta sort!
No hay comentarios:
Publicar un comentario