Bambi 1.

Hola filleta!!!! espero ser la primera en escriure al teu bolg de LACTACIA MATERNA, perquè hem fa molta il.lusió ajudarte en aquest treball, doncs TU és el més important que m'ha pogut passar mai. És una experiència UNICA, amb un embaras super desitjat i esperat... i que a sobre en varen dir que eres un nen i va sortir nena. És clar que tenia por al part, doncs és una intervenció desconeguada i dolorosa...però un cop vas neixer, als pocs segons ja et tenia allí mateix, vaig veure com et rentaven, com et pesaven, com et medien (per cert quin cabezon que tenies), ja sabia quina olor feies (inconfundible) i enseguida et van envolicar amb una manta tèrmica, com si fosis un entrepa i et van posar al meu demunt i ja et vas posar a mama sense cap problema, tenies una gana fora de serie.
A partir d'aquell moment va ser tot molt fàcil, sencill, agradable, reconfortable, satisfactori, poder donar-te el pit. Va ser la cosa més fàcil del món, sense cap problema, cap estria, ni mastitis....popaves cada 3 ó 4 hores i a les nits, desde el primer dia, dormies tota la nit d'una tirada, fins a 8 hores.
Popaves a tot arreu, a la consulta del pediatre, del ginecoleg, de la llevadora, als restaurants, al parc... cap problema, com TU, FELIZ COMO UNA PERDIZ. i és per això que estic tant contenta i orgullosa de tenir una filla, que ets tu, la millor del món.
Tornant al treball de recerca, penso que la lactància materna és el millor per la mare i pel nou nat, però tambè hi crec en les DIDES, jo aquí a Llavorsí i a Barcelona m'han explicat històries de dides que van alletar a nens que les seves mares no podien fer-ho. Històries verídiques molt emocionants i fortes per les circunstàncies de la època (guerra o defunció de la mare...)

Et vaig donar el pit fins als 6 mesos, el per què?...dificil d'explicar, donç ...pesaves molt i no podia amb tu, feia molta calor, ja menjaves verdures i fruita i els cereals t'agradaben amb deliri...

Per finalitzar, tenirte a TU MAR, i donar-te el pit és el millor que hem pasarà mai.