Bambi 20.

Hola Mar,
 
He rebut a través d'Alleta el teu blog sobre lactància materna, i em sembla una gran diea poder difondre les nostres experiències i poder ajudar altres mares en la seva gestació, part i post-part!
 
La Clàudia va arribar al món ara aviat farà un any, el dia 10 de gener del 2011. la veritat es que jo en tinc molt bon record, tant del meu embaràs com del meu part! L'embaràs va transcórrer tranquil i sense complicacions. Em vaig trobar molt bé i firmaria per poder tornar a tenir un embaràs tan bo com el que vaig passar!
 
El Jordi i jo havíem pensat e imgaginat el meu part millions de vegades....volíem intentar estar a casa el màxim de temps possible, que fos de nit per evitar aglomeracions al hospital i per a que tot fos un pél més tranquil...i així va ser!!!Vam entendre el poder que té la visualització mental si de debò te la creus! ( i si tens sort és clar...no tothom acaba enint el part que ha imaginat..).
El dia 9 de gener al vespre em vaig anar a dormir i al cap de poca estona vaig començar  a notar que tenia contraccions i que no em deixaven dormir. Com que ja feia més d'una setmana que la Clàudia es feia de rogar, inmediatament vaig pensar que aquella seria la nostra darrera nit sols a casa. Vam intentar dormir plegats una estona, però vora la una de la matinada ens vam aixecar quan vam veure que definitivament estava de part i que tard o d'hora hauríem d'anar al hospital.
 
Tal i com ens van explicar a les classes per-part i aprofitant que no havia trencat aigües, vam decidir estar a casa controlant que les contraccions fossin cada cop més regulars i feqüents. I aixi va anar passant l'estona: jo fent exercisis a la pilota gran, el Jordi fent-me massatges a la zona lumbar que és on jo notava més les contraccions, escoltant i mirant videos de música i anotant cada quan venien les contraccions. Quan vam veure que tot anava a més, vam decidir dutxar-nos i vora les 4 de la matinada vam arribar al hospital.
 
Un cop allà em van explorar i em van dir que esava dilatada de 5 centimetres. Aleshores em van donar la possibilitat de posar-me la epidural, que vaig refusar perquè era el que jo volia i haviem decidit amb en Jordi i perquè pensava que si ja estava a la meitat del procés, l'altra meitat tampoc seria tan dura...
I allà em tens, passejant-me del box al WC per fer pipi tantes vegades com em venia de gust, rebent massatges a l'esquena i movent-me sense parar a la pilota gran fins que de sobte vaig trencar aigües, just mig minut després de que em diguessin que em trencarien la bossa perquè m'havia quedat una mica estancada en la dilatació!! Sembla com si tot anés encarat a que tot fos de la manera més natural possible!
Allò sí que va ser heavy.......allò semblava l'oceà atlàntic!! Quin munt d'aigua!!!Ho arribo a fer a casa al llit i el matalàs per llençar a les escombreries!
 
Recordo que fins als 8 centimebtres de dilatació vaig aguantar força bé, però dels 8 als 10....va ser dur. I ho dic perquè és la veritat malgrat a les classes ens volen fer creure que lo del dolor es subjectiu, però alhora va ser revelador saber com pot ser una de forta ( jo em vaig redescobrir  ami mateixa), i el que pot arribar a fer per controlar el dolor físic quan saps que després hi haurà una gratificació tan i tan gran.....Les mans del Jordi van quedar destrossades de la força que li aplicava..però tot va valer la pena. 
La Clàudia venia molt gran ( no ho sabiem) i va costar una mica la expulsió, però al cap d'uns quants esforços més, la nena va sortir i va ser el moment més emocionant que he viscut fins ara. Una nena gran de 4 kg a la que de seguida em van posar a sobre i es va agafar al pit perfectament.....
 
I des d'aquella sala de part fins ara. La Clàudia continua prenent el pit dos cops al dia, per esmorzar i de postres després de sopar. És un moment màgic i tant íntim que no es pot explicar amb paraules...una ho ha de viure!! La experiència de ser mare és autèntica, especial i un gran regal. Desitjo a totes les teves lectores que tinguin tanta sort com nosaltres hem tingut!
 
Una abraçada i ja que venen festes....BON NADAL !
 
Sonia