Bambi 19.

Hola Mar, espero ser-hi a temps:

Soc mare de dos nens molt bonics:
Vaig tenir el meu primer fill als 30 anys i va nàixer per cesària urgent degut a un despreniment de placenta. Tot va ser molt ràpid. Em vaig despertar a l'habitació amb un preciós nadó al costat, l'Adrià . Al ser cesària vaig trigar una mica més a tenir llet, i mentre li donàvem biberó amb glucosa. Però a la que vaig poder vaig començar a alimentar-lo de la meva llet i juntament amb el naixement, la lactància materna és una experiència meravellosa. S'estableix un lligam mare fill que no passa quan li dones el bibi. I a més estas segura que el teu fill rebi tot el que necessita i quan ho necessita perquè sempre està preparat i calentet... Per cert, l'Adrià era molt menjador, sempre tenia gana,  (encara ho és).  Aquesta bonica vivència va durar tres mesos, després ja li vaig començar a introduir llet artificial i després altres aliments...

El meu segon fill va nàixer quan jo tenia 32 anys i vaig tenir una amenaça de part prematur, això vol dir que el nen volia sortir de la panxa abans d'hora. Per evitar-ho els metges em van ingressar en un hospital durant 4 setmanes fent repos absolut i amb medicaments via endovenosa.Quan finalment va nàixer va ser per part natural i en aquest cas sí que vaig viure cada segon del part. Va sortir un nen rosset, molt bonic i molt dormilega. Vaig tenir llet molt aviat i l'experiència anterior es va repetir.
Quan el nen mama sent el batec del cor de la mare, que ja hi està acostumat, la seva olor, la seva escalfor i això el tranquilitza molt.

Bé Mar això és tot

Un petonet molt gros

Sílvia